El Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona
(CAMS), en el marc de les actuacions corporatives previstes en
el projecte de gestió cultural Segle XXI adreçades a la
protecció i promoció del seu patrimoni arquitectònic
i documental, ha emprès un seguit d’actuacions arxivístiques
dirigides a organitzar i divulgar la documentació i la informació
que contenen els documents. La planificació arxivística
ha comportat successives intervencions entre els anys 2001 i 2004, que
a grans trets són: localització de la documentació,
identificació dels diversos fons d’arxiu, formació
d’un quadre de classificació normatiu, catalogació
de la documentació en una base de dades, arxivament i nova instal·lació
de documents en material de conservació. La descripció
dels fons i de les sèries documentals s’ha portat a terme
mitjançant la norma internacional general de descripció
arxivística ISAD(G). La documentació de gestió que
genera actualment el CAMS s’organitza sota un sistema de gestió
documental corporatiu que alimenta el futur arxiu històric del
CAMS.
Els documents que es preserven, custodien i difonen en la seu del CAMS del carrer Sant Pere Més Alt, 1 de Barcelona, són el resultat de les vicissituds de la història i de la tenacitat dels professionals seders que ho han fet possible. El CAMS és custodi de la pròpia documentació generada des de 1834; de l’emanada de les institucions de les quals n’és hereu: Gremi de Velers i Gremi de Velluters de Barcelona, i de la produïda pel Gremi de Perxers de Barcelona. També disposa d’un fons bibliogràfic i hemerogràfic històric especialitzat en activitats sederes.
Des de l'any 2005, el CAMS posa a disposició de tothom que ho desitgi els catàlegs de la documentació històrica dels gremis de Velers, Velluters, Perxers i CAMS, a través del full web de la Federació Sedera de Barcelona. D’altra banda, ha iniciat la classificació de la biblioteca històrica i de gestió, la qual cosa permetrà establir els criteris per a la seva posterior catalogació.
Apunts d'història de les corporacions sederes de Barcelona
Tot i conèixer activitat tèxtil sedera durant els segles XIII i XIV i de representar un sector significatiu dins l’economia barcelonina, els professionals seders mai es van organitzar com a gremi ni formaren part de les institucions de la ciutat, ja que la majoria de gent que practicaven els oficis seders formaven part de la comunitat jueva de la ciutat. Els progroms de finals del segle XIV van significar un moment d’inflexió molt sever per a la sederia. En el segle XV, lliures d’imposicions corporatives i amb la participació de mestres valencians i italians, la sederia va viure una revifalla a través del desenvolupament de contractes comercials, fàbriques i companyies. L’esclat de la guerra civil va trencar aquesta tendència. A finals del segle XV, durant el segle XVI i principis del segle XVII van néixer les corporacions d’oficis seders de Barcelona: barreters d’agulla (1495), perxers (1509), velers (1533), velluters (1548), passamaners (1572), torcedors i tintorers (1619). En conjunt van aportar un enriquiment i estructuració del món laboral, social i polític barceloní. A Catalunya com a l’àrea de la Corona d’Aragó, les confraries o gremis participen en els governs municipals que a la vegada s’erigeixen en entitats rectores de les corporacions d’ofici. En aquest sentit el Consell de Cent de Barcelona va exercir el control sobre els col·lectius professionals, situació que s’allarga i evoluciona fins al 1714. A partir d’aquesta data les entitats gremials perden la capacitat de representació institucional i política en el govern de la ciutat. Els seus òrgans rectors passen a ser la Reial Audiència i el Consell de Castella.
El poc marge de govern que tenien els gremis sobre ells mateixos, millora amb l’aparició de la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona (1758-1847), institució que ostenta competències de caire econòmic, comercial i d’entitat assessora de la Reial Audiència de Catalunya en qüestions gremials.
Des
de la creació de les confraries o gremis de la seda, l’activitat
del sector a Barcelona i Catalunya es desenvolupava amb més o menys
intensitat. Fruit de l’excel·lència econòmica,
l’any 1764 el Gremi de Velers inaugura la seva nova seu al carrer
Sant Pere més Alt de Barcelona. Paral·lelament, però,
es produeix una decadència generalitzada del sistema gremial. Les
conseqüències de la Guerra del Francès i els canvis
socials, econòmics, polítics i tecnològics dugueren
les organitzacions corporatives a la seva desaparició a mig termini.
Les velles estructures localistes, proteccionistes i paternalistes que
caracteritzaven els gremis van deixar pas a un liberalisme econòmic
que va guanyar terreny a mesura que avançava el segle. Els gremis,
doncs, ja no podien defensar alhora els interessos de patrons i obrers
en una mateixa associació. El 20 de desembre de 1836 les Corts
espanyoles van decretar la dissolució dels gremis que
l’evolució social i econòmica ja havia fet obsolets.
Després sols van existir com a corporacions de defensa d’interessos
col·lectius o com a mutualitats laborals.
Malgrat tot, algunes entitats corporatives van resistir la desaparició
del sistema gremial, pel seu caràcter d’ofici públic,
de servei públic, per una encertada reconversió, etc. La
progressiva potenciació i especialització del sector seder
va propiciar la fusió dels gremis de velers i velluters
i tot seguit la seva reconversió en el Col·legi de Teixidors
de Seda de Barcelona (1834) que poc després va passar a denominar-se
Col·legi de l’Art Major de la Seda (1869). El Gremi
de Perxers va prosseguir la seva activitat com a entitat de defensa d’interessos
col·lectius, va desaparèixer l’any 1928 per manca
d’agremiats que el sustentessin.
Característiques generals dels fons d’arxiu del CAMS
La
desaparició dels gremis va ser la principal causa de la concentració
de molts fons documentals en arxius públics i privats de la ciutat
de Barcelona. L’Arxiu Històric Municipal de Barcelona
és la principal institució pública de la ciutat que
custodia documentació gremial. Altres entitats conserven
fons d’aquest tipus com l’Arxiu Històric de Protocols
de Barcelona, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu
Nacional de Catalunya, l’Arxiu de l’Església de Sant Just i Pastor,
entre d'altres.
La perdurabilitat d’algunes entitats gremials sota preceptes jurídics
diferents als de les corporacions d’ofici tradicionals ha facilitat
que els seus fons d’arxiu romanguin en les seus de les institucions
legatàries de les antigues corporacions. Potser per aquest motiu
són els arxius més complets i més ben conservats,
ja que els seus dirigents han pres històricament la responsabilitat
de custodiar, conservar i organitzar. En són exemple el Col·legi
de l’Art Major de la Seda, el Col·legi de Procuradors de
Barcelona, el Gremi de Bastaixos de Barcelona…
La documentació gremial té unes característiques
comunes que la identifiquen i defineixen, ja que és el resultat
textual de l’activitat emanada històricament per les corporacions
d’ofici. Comprèn diversos components: l’assistencial
o mutualista que es tradueix en prestació d’ajuts als associats
per motius de malaltia, vellesa, viduïtat i defunció; el religiós
que dóna un fort sentit social i protocol·lari a aquestes
entitats; el professional, que explicita l’organització del
treball de cada ofici i es distingeix per la defensa d’una concepció
monopolística del món laboral; i l’econòmic,
a través del qual es defensen sovint actituds proteccionistes.
Tots aquests trets comuns fan de la documentació gremial sedera
de Barcelona un recurs de primer ordre per analitzar la història
econòmica, política i social de la ciutat.
El desenvolupament de l’activitat diària de les corporacions sederes afavoreix l’assumpció de funcions i competències que fan possible assolir els objectius previstos en les ordinacions i complir els compromisos envers els seus associats. L’exercici d’aquestes atribucions es tradueix en una abundant producció de documentació per a cada àmbit d’actuació: normativització de la professió, govern, recursos econòmics, mutualitat, organització del treball, afers jurídics, patrimoni, protocol, comunicació.
Els historiadors i investigadors disposen de nous recursos sobre les característiques, accessibilitat i instruments de descripció dels fons d’arxiu. La descripció catalogràfica dóna a conèixer noves fonts historiogràfiques al servei de les institucions acadèmiques i investigadors. El conjunt de documents s’organitzen sota un quadre de classificació normatiu adaptat a cada fons d’arxiu. Les seccions que apleguen la documentació més important quantitativament i qualitativament són les següents:
| Seccions | Sèries documentals |
| Documents constitutius | Marc constitutiu de l’entitat, tramitació juridicolegal, estatuts i reglaments |
| Òrgans de govern | Juntes de govern, comissions permanents i delegades, participació en entitats vinculades, eleccions i nomenament de càrrecs |
| Afers jurídics. Promoció i defensa de la professió | Legislació, plets i litigis, promoció i defensa de la professió, convenis i contractes |
| Activitat professional | Estadística d’associats, incorporació a l’entitat, organització de l’activitat professional, tarifes i estadístiques, estudis i informes |
| Serveis als associats | Formació, mutualitat |
| Recursos econòmics | Pla comptable, comptabilitat general, tresoreria, finançament, hisenda i fiscalitat |
| Comunicació i relacions externes | Actes protocol·laris, congressos i jornades, concursos i exposicions, relacions amb altres corporacions professionals, relacions amb organismes oficials, ajuts i subscripcions, història |
En aquest sentit i a tall d’exemple, destaca la documentació classificada en la secció ‘Afers jurídics’. És de gran interès per analitzar les principals preocupacions i obstacles que trobaven les organitzacions corporatives sederes per organitzar el treball des de la seva pròpia perspectiva que contrasta amb els punts de vista dels organismes oficials, les aspiracions d’altres entitats amb objectius similars i amb els interessos dels propis associats i de particulars.
Els
documents de la sèrie documental ‘Promoció i defensa
de la professió dels gremis de velers, velluters, perxers i el
CAMS’ mostren els problemes quotidians de les corporacions:
l’esperit innovador d’incipients empresaris sovint no associats
als gremis, exemplifica les noves formes d’organització de
treball que començaven a sorgir a principis del XVIII; les lluites
seculars per establir monopolis professionals i la defensa a ultrança
contra l’intrusisme practicat des d’altres col·lectius
professionals. Es conserven abundants escrits dels gremis seders sol·licitant
la prohibició de tafetans estrangers i l’adopció de
lleis proteccionistes. En els segles XIX i XX és la qüestió
aranzelària i l’intent d’aconseguir una legislació
favorable de l’Estat, que provoca abundants sol·licituds
i instàncies del CAMS.
L’activitat dels juristes i membres de junta, plasmada en inacabables
exposicions en defensa dels interessos corporatius, dóna exhaustives
relacions de documents constitutius de cada gremi. Els escrits de descàrrec
dels juristes actuen com una vertadera història documentada de
la institució que representen.
La sèrie ‘Plets i litigis’ representada per trasllats de plets i documentació judicial forneix informació de primera mà sobre els contenciosos que sovint les corporacions portaven davant dels tribunals de justícia: els litigis interns dels gremis amb els seus propis membres, ja sigui per qüestions de control de la producció o bé, per la manera de fabricació, donen una informació molt precisa sobre com es portava a terme l’organització del treball i les seves característiques. Altres litigis de caràcter intern es produeixen per desavinences en l’ingrés a la corporació, o bé per diferències socials i de condició que són sovint obstacles insalvables per la incorporació d’aspirants sense antecedents familiars. També són focus de conflicte les relacions entre mestres i fadrins o la lluita pels drets de les vídues d’agremiats. Es conserva un plet datat el 1647, on diverses vídues de mestres velers pledegen contra el Gremi de Velers amb èxit, se’l coneix com el Plet de les dones. Altres vegades és la no observació de les ordenances, per part d’agremiats, d’on es deriven injustícies que els afectats denuncien a les autoritats competents. Cada gremi acostumava a mantenir litigis per les privatives que els eren pròpies: el Gremi de Velers mantingué disputes amb els gremis Velluters i de Passamaners.
Les sortides per resoldre els conflictes eren diverses: processos d’assimilació o fusió intercorporatives, és el cas del Gremi de Perxers i de Passamaners (1582-1589); mitjançant la modificació d’ordenances; a través de sentències judicials; però també amb l’elaboració de convenis que mostren l’esperit de concòrdia i de fer pinya davant les adversitats econòmiques i polítiques en què es veien abocats. Es conserva el litigi que van presentar conjuntament els gremis de Velers, Velluters, Perxers, Passamaners, Barraters d’agulla i Fabricants de mitges, l’any 1788 al Reial Acord demanant que no permetés la constitució del Gremi de Cardadors de Seda.